MARCEL-LÍ PERELLÓ I DOMINGO

Marcel·lí Perelló i Domingo (Barcelona 1897 - Ciutat de Mèxic 1961) fou un guerriller, polític i periodista català.

Fill de Frederic Perelló i Magdalena Domingo, fou cap dels Escamots d'Estat Català i formà part de la Bandera Negra. Dirigí el complot de Garraf que, al 1925, es proposava assassinar Alfons XIII i tota la seva família, col·locant un estri explosiu a la foradada de Garraf, per on passaria el tren reial. Una delació va impedir que l'atemptat tingués èxit i Perelló i els seus companys foren condemnats a reclusió a perpetuïtat. A la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera (1930) foren amnistiats i sortiren lliures.

Activitat política

Marcel·lí Perelló fou Secretari General d'Estat Català, però també milità en Nosaltres Sols! i en el Partit Català Proletari. El seu radicalisme el va fer enfrontar-se sovint a Francesc Macià. Durant la Guerra Civil, Perelló dirigí el Diari de Barcelona. El 1939 s'exilià amb muller i fills a França, des d'on s'embarcaren cap a Casablanca, primer, i d'allí a bord del transatlàntic portuguès Nyassa a Mèxic, on arribaren el 1942. Perelló hi treballà en el comerç de ferreteria, i participà molt activament a les accions dels grups independentistes de l'exterior. Fou membre actiu de la Unió Catalana Independentista, molt propera al Catalunya Grop de Santiago de Cuba dirigit per Salvador Carbonell i Puig, Badó.