FRANCESC PUJOLS I MORGADES

Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962) fou un escriptor i filòsof català.

Començà a fer versos mentre era estudiant de batxillerat, influït per l'obra de Jacint Verdaguer i Joan Maragall. Participa als Jocs Florals de Barcelona de 1902, on guanya la Flor Natural amb el poema ‘Idil·li'. El 1904 publica ‘El llibre que conté les poesies de Francesc Pujols', amb pròleg de Joan Maragall, que veia en Pujols un representant de "la paraula viva".

El mateix any, donà la seva primera conferència a l'Ateneu Barcelonès parlant del pintor Marian Pidelaserra, iniciant així una trajectòria com a crític d'art agrupada posteriorment al llibre ‘Recull de crítica artística' (1921). Es distingeix com un dels primers defensors de l'aleshores controvertit arquitecte Antoni Gaudí, a qui consagra el llibre ‘La visió artística i religiosa d'en Gaudí' (1927), traduït al francès pel pintor Salvador Dalí i editat a Lausana el 1970. Dalí es va sentir especialment captivat per la filosofia de Pujols: el 1960, va pintar l'obra a l'oli Cel Hiparxiològic, i el 1974 va publicar el llibre Pujols per Dalí, on es referia a les seves nombroses converses amb Pujols. Finalment, Dalí va erigir un monument a Francesc Pujols, davant de l'entrada del seu Teatre-Museu a Figueres.

L'any 1906, amb el pseudònim ‘Augusto de Altozanos', publica la seva única novel·la, ‘El Nuevo Pascual o la Prostitución', obra humorística, escrita en un castellà traduït directament del català. Viatja a Madrid, on aprofundeix els seus estudis pictòrics i filosòfics, i coneix el polític Francesc Cambó. El 1908, de retorn a Barcelona, freqüenta la Penya de l'Ateneu Barcelonès, entitat de la qual serà secretari a partir de 1924, quan Pompeu Fabra n'era president. Participa en la fundació de l'agrupació Les Arts i els Artistes, i del setmanari ‘Papitu', que posteriorment dirigirà. En el vessant teatral, publica ‘El llibre de Job' (1922), escrit en vers pitarresc, i la tragèdia ‘Medeia' (1923).

L'any 1918, Francesc Pujols publica el ‘Concepte General de la Ciència Catalana', on estableix l'existència d'un corrent filosòfic autòcton, iniciat per Ramon Llull i continuat per Ramon Sibiuda; en aquesta obra hi figura la seva cèlebre profecia segons la qual els catalans són éssers d'excepció pel fet de ser fills de la terra de la veritat.

* Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades [...] i els oferiran l'hotel, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja. Al cap i a la fi, i pensant-hi bé, més valdrà ser català que milionari. *

En anys successius escriu altres treballs filosòfics com ‘L'evolució i els principis immutables' (1921) o ‘Hiparxiologi o Ritual de la Religió Catalana' (1937).

El pensament de Pujols:

Formació i influències

Francesc Pujols basteix un sistema filosòfic anomenat primerament Sumpèctica o Ciència del Concret, més tard Hiparxiologia o Ciència de l'Existència, i finalment Pantologia o Ciència del Tot.

Un dels seus biògrafs, Joan Cuscó, assenyala que "Pujols llegeix en català, castellà, italià, francès i, a banda d'una sòlida formació en la cultura catalana (tant dels clàssics com dels seus contemporanis), l'interessen els clàssics i té en compte els avenços en física, zoologia, biologia i psicologia. Així mateix, llegeix obres importants de la literatura, com El Paradís perdut de Milton i gairebé totes les obres de Shakespeare, s'interessa per la història de les religions i s'acosta a Nietzsche. Entre els primers llibres de la seva biblioteca destaquen els de psicologia, de microbiologia, de moral, de sant Tomàs i la bellesa i de música clàssica.

Aquest devessal d'interessos i d'autors continua fins als anys seixanta del segle XX, en què s'aproxima a autors com Heisenberg i a la física quàntica. Rostand, Bernard, Unamuno, Fages de Climent, Josep M. de Sagarra, Bruno, Dant, Llull, Marx, Llorens i Barba, Copèrnic, Proudhon, Esterlich, Dalí, Pompeu Fabra, Leopardi, D'Ors, Creixells, Nicolle, Hooker, Chevalier, Pitarra... Són autors que Pujols coneix, llegeix i estudia. Sempre centrant grans àmbits temàtics: història (de Catalunya, d'Europa, i econòmica), ciències de l'home (psicologia, biologia, medicina...), història de les religions i poesia i art. La religió, la ciència, l'ésser humà i Catalunya són els eixos vertebradors de les seves lectures".

L'any 1931, l'escriptor Josep Pla va dedicar un llibre al seu pensament titulat ‘El sistema de Francesc Pujols. Manual d'Hiparxiologia'.

El 1926 publica en dos volums la ‘Història de l'hegemonia catalana en la política espanyola'. Instal·lat a Martorell, escriu diverses obres de caire polític com ‘La solució Cambó' (1931) o ‘El problema peninsular' (1935).

A la fi de la Guerra Civil espanyola s'exilia a Prada de Conflent sota l'hospitalitat de Pau Casals (1939), per traslladar-se posteriorment a la Residence dels Intellectuels Catalans de Montpeller, on coneix l'escriptor i científic Alexandre Deulofeu, i diserta davant de joves intel·lectuals com el crític d'art Alexandre Cirici Pellicer, el polític Heribert Barrera i l'escriptor Artur Bladé i Desumvila, el qual va publicar la seva biografia : "Francesc Pujols per ell mateix" (1967).

Retorna a Catalunya el 1942, i passa un mes internat a la presó Model de Barcelona. A partir de 1949, i fins a la seva mort, escriu a publicacions com ‘Destino'.