LLIGA CATALANA

La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu de la Lliga Regionalista, creat el 1933.

Història

El 1933, arran dels suggeriments de Cambó que desitjava tenir més influència a Madrid, la Lliga Regionalista adoptà el nom de Lliga Catalanista, quan es va reestructurar com a partit i hi incorporà gent de la Dreta Liberal Republicana de Catalunya i el sector més catòlic d'Acció Catalana que es negà a formar part del Partit Republicà Català. Mostraren la seva fidelitat al nou règim sorgit de la Segona República Espanyola i pretenien ser l'alternativa oposada a l'Esquerra Republicana de Catalunya, de cara a les eleccions generals espanyoles de 1933, en les que van assolir un bon resultat.

Això provocà que els sectors republicans i esquerrans es reorganitzessin per a les eleccions municipals del gener del 1934, on la Lliga sofrí un cert retrocés i una campanya d'agressions, que dugué els seus representants a abandonar el Parlament de Catalunya en senyal de protesta. Aprofitant la seva absència, el Parlament aprovà la llei de Contractes de Conreu, a la qual aquesta s'oposava acarnissadament amb suport de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i contra el sindicat Unió de Rabassaires. La Lliga intentà d'oposar-se a la defecció de la dreta espanyola cap a posicions més radicals, però no se'n va sortir. No participà en els fets del sis d'octubre del 1934 i alhora que expressava el seu rebuig a la revolta, protestava tímidament contra la retallada de l'autonomia catalana.

Va participar en els governs de la Generalitat intervinguda des d'abril de 1935 a gener de 1936, a vegades amb governs formats per gent íntegrament del seu partit i presidit per Fèlix Escalas. Però la CEDA va intentar crear Acció Popular Catalana, filial seva a Catalunya, cosa que els obligà a trencar el pacte de col·laboració que tenien amb la CEDA i va minar el seu prestigi. A les eleccions del febrer del 1936 la Lliga va promoure la coalició Front Català d'Ordre contra el Front d'Esquerres promogut per ERC i USC, però el fracàs electoral provocà la defecció del sector més dretà, cosa que la dugué cap al centre, a la col·laboració amb el Parlament de Catalunya restaurat, alhora que acceptava la llei de Contractes de Conreu.

El final de la Lliga

L'esclat de la guerra civil espanyola de 1936-1939 la deixà en una situació ideològica insostenible en el camp republicà, i va desaparèixer. Molts dels seus dirigents se n'anaren a l'exili o, com Francesc Cambó, donaren suport econòmic i ideològic a Francisco Franco; d'altres s'amagaren i es mantingueren al marge del conflicte. Alguns destacats col·laboradors posteriors del règim franquista, com José María de Porcioles, militaren a la Lliga.