Joan Josep Permanyer i Ayats (Barcelona 1848 - 1919) fou un polític i jurista català, fill del també jurisconsult Francesc Permanyer i Tuyets --(que fou ministre en el regnat d'Isabel II i alcalde de Barcelona (1856)-- i germà del també advocat Ricard Permanyer i Ayats. Com advocat, fou catedràtic d'història del dret espanyol i president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya el 1895-1897. Com a especialista en dret català fou redactor d'un projecte d'apèndix al codi civil espanyol.
Vinculat a la Lliga de Catalunya, a l'Associació Popular Regionalista, i col·laborador de la revista La Renaixença, fou un dels fundadors i dirigents de la Unió Catalanista, de la que en fou membre de la primera Junta Permanent, president de l'Assemblea de Manresa de 1892, alhora que també fou ponent a les Bases de Manresa sobre el poder central de l'estat. El 1898 fou diputat a Corts espanyoles per Vilafranca del Penedès i vocal de la junta permanent d'Unió Catalanista de 1898 a 1901.
Fou president de l'Ateneu Barcelonès el 1897-1898 i membre de la comissió que presentà Alfons XII el memorial de greuges. Després s'afilià a la Lliga Regionalista i va presidir els Jocs Florals de 1901. Durant més de 20 anys fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona i en féu enriquir la biblioteca.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada