JOAN PELEGRÍ I PARTEGÀS

Joan Pelegrí i Partegàs (Barcelona 1910-1998) fou un metge, historiador i pedagog català.

Orígens

El seu pare, Antoni Pelegrí i Nicolau, fou un alt funcionari primer de la Mancomunitat de Catalunya i després de la Generalitat de Catalunya, mentre que la mare era filla de pagesos de l'Ametlla del Vallès. El seu germà era Antoni Pelegrí i Partegàs.

Formació

A partir dels vuit anys va anar a viure al Portal de l'Angel 15-17 (en aquests moments hi ha el Banc d'Espanya a Barcelona). Des del balcó de casa seva veu passar l'enterrament del President de la Mancomunitat,Enric Prat de la Riba, aquesta imatge que li va quedar gravada tota la vida. L'any 1926 ja el trobem treballant al barri d'Hostafrancs com a catequista al "Centre Instructiu de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Francesc Xavier" ("Montserrat-Xavier"), que la Congregació Mariana Universitària de Barcelona creà un 25 de març de 1904.

Joan Pelegrí, conegut per tothom com a "Pele", esdevindrà l'ànima d'aquest centre durant més de 60 anys. Des de 1926 compagina la tasca al Centre Montserrat-Xavier amb els estudis. Realitzà estudis de batxillerat i el 1934 començà la carrera de medicina. El "Pele" és un dels fundadors, el 1933, dels Follets de Sant Jordi junt amb Josep Artigas i Basté, Gabriel Faura i Ubach i Xavier Gugel(Els follets foren de les primeres agrupacions escoltes de Catalunya i amb els anys esdevindrien, després d'anomenar-se Agrupament Escolta Sant Bernat de Claravall, l'Agrupament Escolta i Guia Montserrat-Xavier). El 1932 serà vicesecretari de la Junta del Centre. Viurà d'aprop la proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià. Per aquesta època milità a Nosaltres Sols i escriu articles a la revista del mateix nom.

La República i l'exili

El 1931 fa el servei militar a la caserna d'artilleria de les Drassanes de Barcelona( és la primera lleva de la Segona República).

Arran de la sublevació dels militars rebels del 18 de juliol de 1936, Joan Pelegrí fa un tom la seva vida i és denunciat(per les seves conviccions religioses), detingut per milicians de l'U.G.T. és lliurat als mossos d'esquadra que li aconsellen la marxa de Catalunya,torna l'any 1939.

Activitat durant el franquisme

El 15 de gener de 1941 mor el seu pare (Joan Pelegrí i Nicolau) que en aquells moments era secretari de la Diputació de Barcelona,aquest mateix any Joan Pelegrí esdevindrà President del Centre,càrrec que ocuparia fins la seva mort.

A finals dels 40 comença la seva tasca com a metge al monestir de Montserrat, aquí coneixerà a l'abat Escarré, fundarà junt amb altres persones, la revista Serra d'Or.

El 1962 publicà el seu primer llibre: La premsa en català (1920-1962). Realitzà visites periòdiques,frontera enllà,als catalans a l'exili. Coneixerà entre d'altres a: Pau Casals i Josep Tarradellas. A principis dels 60,animat per uns amics de Perpinyà,comença a participar en els Jocs Florals de la llengua catalana a l'exili,amb un estol de premis fins l'any 1976 (1965, Paris premi Prat de la Riba,1966 Caracas premi Prat de la Riba,1968 Zuric premi Prat de la Riba i entre tots ho farem tot,1969 Mèxic premi Prat de la Riba i Lluis Companys,1970 Tübingen premi Prat de la Riba, 1971 Brussel.les premi Rovira i Virgili, 1972 Ginebra premi Prat de la Riba, 1974 Amsterdam premi Prat de la Riba, 1975 Caracas premi President Companys,1976 Lausana premi Prat de la Riba).

Els darrers anys

Si bé a principis dels 70 començà a publicar la majoria dels seus llibres. Amb l'entrada de la democràcia el Dr. Pelegrí veu reconeguda la seva trajectòria humanística i catalana amb diversos guardons: la Creu de Sant Jordi el 1984, el premi Actuació Cívica fundació Jaume I el 1986, aquest mateix any rep de Casa Nostra de Suïssa (de la qual fou el principal impulsor de la seva creació) un premi a un treball realitzat sobre l'esdevenidor dels Casals Catalans a la diàspora, el premi als Drets Humans atorgat per l'Associació d'Amics de la Història i les Tradicions. Realitzà una tasca important a l'Associació de Veïns d'Hostafrancs, col·laborant al butlletí La Veu del Barri.

El 1994 les escoles de la Fundació Cultural Hostafrancs prenen l'acord, en el norantè aniversari del Centre Montserrat-Xavier, de realitzar un homenatge al doctor Joan Pelegrí i Partegàs tot donant el nom a les escoles del carrer Ermengarda i Torre Damians. El "Pêle" morí el 27 de març de 1998, gairebé el mateix dia que el Centre Montserrat, que tant estimava. Fou acomiadat a l'església de l'Àngel Custodi d'Hostafrancs per moltíssims amics que tant havien rebut d'ell. Un home independent i bo que va saber estimar els homes, la seva pàtria Catalunya i en particular el barri d'Hostafrancs de Barcelona.