DOMÈNEC MARTÍ I JULIÀ

Domènec Martí i Julià (Barcelona 1861 - 1917) va ser un psiquiatra i polític català. Va ser director de l'Institut Frenopático dels Corts de 1909 a 1915 i va presidir la Societat de Psiquiatria i Neurologia. Va escriure monografies mèdiques amb plantejaments innovadors per a la seva època. En el terreny polític, va ser cofundador i president de Juventut Federalista de Catalunya, que va adoptar una posició radicalment nacionalista. Va presidir la Uniò Catalanista en 1903-1906 i en 1914-1917, des d'on va intentar donar una orientació d'esquerres fins que conseguió convertir-la durant una breu etapa en una entitat obertament independentista alhora que socialista. Visceralment antirracista i antiimperialista, va acusar a la civilització occidental de més barbarisme i egoisme que qualsevol altra. Va defensar el internacionalismo, però només ho creia possible si el nacionalisme reivindicatiu i el socialisme anaven junts per a propugnar l'alliberament social i el nacional. Va participar en el Primer Congrés Universitari Català i va formar part del comitè executiu de Solidaritat Catalana en 1906. Va col·laborar en les revistes La Renaixença, La Pàtria, La Va néixer, Catalunya, Joventut, La Tralla i El Poble Català. Va escriure el Manifest per Catalunya (1913), publicat per L'Avenç. La joventut catalanista que posteriorment va ingressar en Estat Català o Nosaltres sols! ho van considerar com un referent obligat.