Josep Dencàs i Puigdollers (Vic, 14 de desembre del 1900 – Tànger, 11 de febrer del 1965) fou un polític català. Era el conseller de Governació durant els fets del sis d'octubre de 1934.
Va participar en els complots republicans previs a la proclamació de la República Catalana (i la Segona República Espanyola) el 1931, havent participat en la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya uns dies abans.
Va ser elegit diputat d'ERC per Barcelona a les eleccions generals de juny de 1931 i en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el 1932, del què fou escollit secretari. Mentre era president de les Joventuts d'Estat Català, el gener de 1933 va ser nomenat conseller de Sanitat i Assistència Social en el govern de Francesc Macià i Conseller de Governació el setembre del 1934 dins del primer govern Companys.
Per ser un dels màxims responsable de l'intent revolucionari dels fets del sis d'octubre del 1934, com a reacció a l'entrada de tres ministres de la CEDA al govern de la República, es veié obligat a exiliar-se.
Hom criticà la seva actuació en aquesta ocasió com a Conseller de Governació quan davant la resposta dels militars els seus escamots desaparegueren i ell mateix fugí del Palau la Generalitat per les clavegueres, mentre altres grups que havien participat en l'intent lluitaren fins al final, com foren els resistents al local CADCI.
El 1936 tornà a Catalunya i empenyé la separació d'Estat Català d'Esquerra Republicana, refundant Estat Català gràcies a l'aportació de la gent que li era addicta provinent de les JEREC (Joventuts d'Esquerra-Estat Català), i Nosaltres Sols!, Partit Nacionalista Català i elements d'Estat Català.
Durant els primers dies de la guerra civil s'hagué d'exiliar de nou a causa de les pressions i amenaces dels anarquistes. S'exilià a Itàlia i després al Marroc on treballà com a metge creant un centre mèdic benèfic subvencionat pel Banco Inmobiliario de Marruecos, fundat pel també exiliat Josep Andreu i Abelló, dirigent d'ERC.
Va participar en els complots republicans previs a la proclamació de la República Catalana (i la Segona República Espanyola) el 1931, havent participat en la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya uns dies abans.
Va ser elegit diputat d'ERC per Barcelona a les eleccions generals de juny de 1931 i en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el 1932, del què fou escollit secretari. Mentre era president de les Joventuts d'Estat Català, el gener de 1933 va ser nomenat conseller de Sanitat i Assistència Social en el govern de Francesc Macià i Conseller de Governació el setembre del 1934 dins del primer govern Companys.
Per ser un dels màxims responsable de l'intent revolucionari dels fets del sis d'octubre del 1934, com a reacció a l'entrada de tres ministres de la CEDA al govern de la República, es veié obligat a exiliar-se.
Hom criticà la seva actuació en aquesta ocasió com a Conseller de Governació quan davant la resposta dels militars els seus escamots desaparegueren i ell mateix fugí del Palau la Generalitat per les clavegueres, mentre altres grups que havien participat en l'intent lluitaren fins al final, com foren els resistents al local CADCI.
El 1936 tornà a Catalunya i empenyé la separació d'Estat Català d'Esquerra Republicana, refundant Estat Català gràcies a l'aportació de la gent que li era addicta provinent de les JEREC (Joventuts d'Esquerra-Estat Català), i Nosaltres Sols!, Partit Nacionalista Català i elements d'Estat Català.
Durant els primers dies de la guerra civil s'hagué d'exiliar de nou a causa de les pressions i amenaces dels anarquistes. S'exilià a Itàlia i després al Marroc on treballà com a metge creant un centre mèdic benèfic subvencionat pel Banco Inmobiliario de Marruecos, fundat pel també exiliat Josep Andreu i Abelló, dirigent d'ERC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada