PAU CLARÍS I CASADEMUNT

Pau Clarís i Casademunt (Barcelona, 1586 - 1641) va ser un polític i eclesiàstic que va arribar a President de la Generalitat. Provenia d'una família de juristes originària de Berga, i es va doctorar en dret canònic i civil. Nomenat bisbe de la Seu d'Urgell (1612), va iniciar la seva vida pública com defensor de les prebendes eclesiàstiques. Al juliol de 1638, davant l'empitjorament de la situació política, va ser triat President de la Generalitat per al trienni 1638-41 (el seu germà Francesc va ser triat conseller segon el mateix any).

Al començar el seu mandat va aconseguir l'acord d'actuació amb el municipi barceloní; es va enfrontar aviat, no obstant això, amb les autoritats reals a conseqüència del saqueig de Palafrugell (juliol del 1638) pels terços del rei, i de les acusacions de contraban fetes contra la Generalitat. La crisi es va intensificar, en la primavera del 1639, amb la invasió francesa de Rossellón i la consegüent rendició de Salses, i va culminar amb l'empresonament del diputat militar Francesc de Tamarit. El jutge del Breu Apostòlic va investigar la conducta de Clarís, acusat d'intervenir en els disturbis contra els soldats, però no ho va poder condemnar per manca de proves. La gravetat dels incidents posteriors —mort de Joan Miquel Mont-rodon a Santa Coloma de Farners, incendi de l'església de Riudarenes i l'entrada a Barcelona d'uns dos-cents camperols (22 de maig de 1640) per a alliberar al diputat Francesc de Tamarit- va culminar amb el "Corpus de Sang" (7 de juny de 1640), quan l'entrada a Barcelona d'uns 400 o 500 segadors amotinats varen provocar la mort del virrey Conde de Santa Coloma. Aquests fets desencadenaran la ruptura definitiva entre la Generalitat i el govern del Comte-duc d'Olivares. La imminent invasió castellana va obligar Pau Claris a buscar ajuda militar a França: les converses iniciades pel seu nebot Francesc Vilaplana van acabar amb la signatura a Barcelona (12 de desembre de 1640) d'un pacte d'ajuda militar i, posteriorment (16 de gener de 1641), amb la proclamació de la República Catalana sota la protecció de França. La vida de la República catalana, no obstant això va ser efímera: davant l'imminent perill de setge de Barcelona per l'exèrcit del Marquès dels Vélez, Pau Clarís, en nom del Principat, va haver de reconèixer a Luís XIII de França com Comte de Barcelona. L'exèrcit franc-català va derrotar totalment les tropes castellanes a Montjuïc el 26 de gener de 1641. Pau Clarís va morir sobtadament un mes després de la victòria. Francesc Fontanella, Conseller Cap (Conseller en Cap) fins a poc temps abans de la batalla de Montjuïc i gran amic de Pau Clarís, li va dedicar un calorós homenatge.