FRANCESC MACIÀ I AMBERT (BAC DE RODA)

El Coronel Francesc Macià i Ambert fou militar català i Vigatà. Al 1672 en casar-se amb la pubilla del Mas Bach de Roda de Ter, adoptà el cognom d'aquesta, éssent anomenat Francesc Macià Bac de Roda.
El Coronel Macià Bac de Roda fou un dels signataris del Pacte dels Vigatans (maig-1705) i al juliol-1705 participà en l'Aixecament Militar Austriacista a la comarca d'Osona. L'Arxiduc d'Àustria li otorgà el grau de Coronel i serví com a capità en el "Regiment de Reials Guàrdies Catalanes". Des del 1707 al 1713 lluità com a com a Capitost de Fusellers Voluntaris (miquelets). Després de la Traïció Anglesa (jul-1713), es negà a acceptar la Pau d'Utrecht, llicencià les seves tropes i s'amagà, però fou traït, denunciat i capturat. Finalment, els castellans el penjaren al Puig de les Forques de la Davallada, a Vic (2 nov-1713). Un dels seus fills, Francesc Bac de Roda, també lluità com a miquelet contra les tropes castellanes i franceses.
De la Companyia militar d'Osona, el Coronel Francesc Macià Bac de Roda, no en fou ni el més destacat, ni l'únic que morí a la forca; però ha estat sempre un dels militars més presents en el moviment patriòtic català gràcies a una vella cançó que es va transmetre de pares a fills i que aconseguí preservar el seu record, lluny de l'oblit que molts polítics, catalans, voldrien imposar sobre la seva figura i sobre la nostra fe.

Nom Històric

Als registres de l'època, escrits en català tradicional, En Francesc Macià i Ambert apareix com a Francesch Massià Bach de Roda o Francesch Masià Bach de Roda.

Naixement, Familia i Educació

Arbre Geneològic d'En Francesc Macià i Ambert-Bac de Roda. En Francesc Macià i Ambert fou fill de N'Onofre Macià, fadristern del Mas Macià de Roda casat amb la vigatana Escolàstica Ambert. Inicialment visqueren a la Sagrera de Roda mentre el pare, N'Onofre, treballava de traginer i després de negociant. Amb el capital acumulat, N'Onofre comprà el Mas Colom de la Parròquia de Roda, on es traslladà a viure a l'entorn de 1668.
En Francesc Macià i Ambert nasqué el 28-maig-1658, probablement a Can Quel, a la Plaça Major de Roda de Ter. Fou l'hereu, el fill gran, de 6 germans i va ser batejat amb tres noms seguint la tradició catòlica: Onofre Ignasi Francesc. Als 8 anys, el 26-set-1666, rebé el sagrament de la Confirmació pel Bisbe de Vic Crespí de Valldaura. N'Onofre Macià, el pare, com a pagès terratinent, prosperà econòmicament i al 1685, quan es casà l'Àngela, una de les seues filles, aportà un dot de fins a 700 lliures, un dot força notable i que molt poques núvies de l'època podien aportar. Al 1687 però, va morir la mare d'En Francesc Macià i Ambert, l'Escolàstica Ambert. A l'enterrament hi assistiren fins a 12 preveres, fet que revela que la família gaudia de bona posició econòmica. Roda de TerMasies de Roda 1672.

Casament

El 21 d'agost de 1672, amb tan sols 14 anys (el mínim legal fixat per l'Església Catòlica per als nois), En Francesc Macià i Ambert, hereu del Mas Colom, es va casar, o el van casar, amb Anna Maria Bac, pubilla del Mas Bac de Roda.

La Companyia militar d'Osona, els Vigatans.

El Coronel Macià lluità durant la "Guerra dels 9 Anys" (1688-1697) contra França en la partida de miquelets del Veguer de Vic, Raimon de Sala i Sassala i del Reichfeldmarschall alemany al servei de l'Imperi Georg von Hessen-Darmstadt (el Príncep Jordi). Fou en aquesta unitat militar on es formà el nucli dur del grup que seria anomenat posteriorment els Vigatans. Els principals dirigents d'aquest grup foren:
En Josep de Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm) † 27-mai-1715, executat a Barcelona
En Jaume Puig i Beuló (Perafita) † 11-set-1714, caigut en combat
N'Antoni Puig i Sorribes (Perafita) exiliat?
En Francesc Puig i Sorribes (Perafita) † 1713, assassinat a Berga
En Francesc Macià i Ambert (En Bac de Roda) (Roda de Ter) † 2-nov-1713, executat a Vic
En Josep Mas i Torres (En Mas de Roda) (Roda de Ter) acceptà la Pau, indultat
En Josep Anton Martí (Vic) acceptà la Pau, indultat
N'Antoni de Cortada (Manlleu) acceptà la Pau, indultat
En Carles de Regàs i Cavalleria (Manlleu) acceptà la Pau, indultat
Més endavant s'uniren al grup dels Vigatans:
Doctor Domènec Parera (Vic) (?-1706)
Doctor Antoni de Peguera i Aimeric (Vic) (1680-1707)
La proclamació del nou rei de la Monarquia Hispànica no agradà gens als Vigatans. Felip V tan sols era un jove de 18 anys, però tenia un greu problema: era francès, i el seu avi, el Rei de França Louis XIV, havia instaurat a França les bases d'un nou règim: l'absolutisme. Des del 1704, els Vigatans, en contacte amb el Feldmarschall alemany al servei de l'Imperi Georg von Hessen-Darmstadt (el Príncep Jordi) començaren a conspirar obertament per derrocar Felip V i instaurar com a nou Rei al jove Arxiduc d'Àustria, el futur Carles III de Catalunya.

1705. El Pacte dels Vigatans, preparació de l'aixecament

El 17 de maig de 1705, el Doctor Llorenç Tomàs i Costa, Vicari General de la Diòcesis de Vic, convocà els Vigatans per reunir-se a la Capella de Sant Sebastià de Sentfores, que pertanyia a la Parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) i de la qual era rector. L'objectiu era firmar el Pacte dels Vigatans, un document on s'assignaven Poders de Negociació al Doctor Antoni Peguera i d'Aimeric i al Doctor Domènec Parera, per tal d'arribar a un Tractat d'Aliança amb els anglesos.

1705. L'Aixecament Militar Austriacista

A la darreria de juny, un cop firmat ja el Tractat de Gènova amb els anglesos (20 de juny, 1705), En Regàs entrà de nou a Manlleu amb una partida de miquelets. Hi féu morts i incendià varies cases de botiflers. Poc després, En Jaume Puig de Perafita concentrà les seves tropes de miqulets a la Plaça de Vic i arengà la població alertant de l'enviament de tropes del Virrei Velasco pels aldarulls dels molins de Manlleu. Amb aquest pretext, En Jaume Puig i Beuló, pare del Coronel Francesc Puig, pogué prendre mesures d'ordre militar sense que els botiflers de Vic s'hi poguesin oposar. S'ordenà el tancament dels portals i es prengueren mesures defensives. Acabava d'iniciar-se l'Aixecament Militar Austriacista. El Virrei nomenà el Comte de Centelles cap de les tropes borbòniques a Osona i li ordenà de sofocar l'aixecament militar, però aquest fou derrotat al combat del Congost, on En Jaume Puig dirigí un dels escamots de miquelets. Finalment el mateix Comte de Centelles acabà per unir-se a les tropes revoltades dels Vigatans. Uns dies després, el Coronel Antoni Puig rebé cartes del Princep Jordi, i anà a rebre'l abans del desembarcament del rei carles III, a Mataró.

1705. La Presa de Barcelona i Girona

Al mes de setembre, mentre l'expedició aliada vinguda a Catalunya acabava de reduir la guarnició borbònica de Barcelona, el Coronel Francesc Puig i d'altres vigatans aconseguiren la submissió de Girona, seguida per la de moltes altres poblacions del nord del Principat. El setge de Barcelona de 1706 Durant el Setge de Barcelona de 1706 dirigí amb En Domènec Perea, En Josep Anton Martí i el seu germà, el Coronel Antoni Puig i Sorribes, l'avantguarda de 350 homes que desbaratà la infiltració borbònica per la muntanya de Montjuïc.

1705-1713. Capità de les Reials Guàrdies Catalanes

Nomenat capità, amb el grau de Coronel, del Regiment nº3 "Reials Guardies Catalanes", serví en aquesta unitat fins a l'evacuació del Principat l'any 1713, lluitant en la ofensiva austriacista que permeté l'aixecament del Regne d'Aragó i l'ocupació de Madrid.

1713. La Traïció Anglesa i la Guerra a Ultrança al Front Exterior

Literatura relacionada: Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713)
Literatura relacionada: Francesc Macià i Ambert "Bac de Roda", Heroi de la Guerra de Successió.