MANEL CARRASCO I FORMIGUERA

Manel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890 - Burgos, 9 d'abril de 1938), advocat i polític nacionalista democristia català del primer terç del segle XX. De jove va militar en la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i en 1920 va ser triat regidor per aquest partit en la corporació municipal de Barcelona. En 1922 participa en la fundació de Acció Catalana, i aquest mateix any crea L'Estevet, semanari nacionalista on es publiquen unes caricatures crítiques amb la dictadura de Cosí de Rivera, a conseqüència de la qual cosa va ser enviat a presó. En 1930 va ser un dels signants del Pacte de Sant Sebastià en representació de Acció Catalana, i al proclamar-se la república (1931) va ser nomenat conseller de Sanitat i Beneficència en el primer govern de la Generalitat catalana de Francesc Macià. Mesos després va ser triat diputat per Girona a les Corts Constituents de la República, on destaca el seu defensa de la integritat de l'Estatut de Núria i la llibertat religiosa (donant suport ferventment a l'Església Catòlica i a les ordres i congregacions religioses). En 1932 va ser expulsat de Acció Catalana juntament amb d'altres membres del sector catòlic del partit i ingressa en va unir Democràtica de Catalunya, creada poc abans. Aviat es va destacar com un dels principals dirigents del partit, accedint al seu Comitè de Govern en 1933 . Iniciada la Guerra Civil (1936), Carrasco es va mantenir lleial a la República sense abandonar la seva ideologia democristiana. Es mediació va salvar la vida de nombrosos perseguits. Aquests fets li van suposar rebre denúncies periodístiques i ser acorralat per alguns sectors anarquistes i comunistes del bàndol republicà a Catalunya. Aquesta situació li va forçar a traslladar-se al País Basc, on va col·laborar amb el govern del lehendakari Aguirre. Amb la conquesta franquista de Guipúscoa (febrer de 1937), va decidir tornar A Catalunya on va ser novament acorralat. Va Decidir tornar llavors a a Biscaia, encara en mans de la República, amb tota la seva família, com representant de la Generalitat catalana davant el Govern de Euzkadi. L'última part del seu trajecte havia de transcórrer per mar, entre Baiona (França) i Bilbao. No obstant això, el vaixell mercant en el qual anava a ser interceptat pel creuer Canàries (batalla del cap Machichaco) i Carrasco empresonat. Va Ser traslladat al penal de Burgos, i condemnat a mort en un judici sumarísimo portat a terme el 28 d'agost de 1937 pel delicte de "adhesió a la rebel·lió". L'execució de la sentència es va demorar vuit mesos, i es va portar a terme el 9 d'abril de 1938, a pesar de les gestions del Vaticà. Segons diversos autors, l'execució la va ordenar personalment Franco, en reacció a la protesta de diversos governs estrangers, entre els quals incloïa el del Vaticà, contra els bombardejos per part de l'aviació franquista d'objectius civils (com els quals van tenir lloc el 16, 17 i 18 de març contra Barcelona, condemnats públicament per la Santa Seu a través d'una nota oficiosa publicada el 24 de març en L'Osservatore Romà). El 25 de setembre de 2005, el Congrés dels Diputats espanyol va acordar, a proposta de CIU, anul·lar el consell de guerra al que va ser sotmès Manel Carrasco i Formiguera.