JOSEP ARMENGOU I FELIU

Josep Armengou i Feliu va néixer i morir a Berga (1910-1976). Va ingressar al seminari de Solsona ja gran (21 anys) . A Berga , ja havia estat membre dels moviments catòlics i nacionalistes de l'època (Federació de Joves Cristians, Congregació Mariana...) i havia col.laborat en publicacions locals. També era músic. Fins i tot havia posat so, amb el seu piano, a les silencioses sessions de cinema mut d'aquells anys.Però coneixia més món. Per tal de perfeccionar l'ofici de sastre, havia viscut dues temporades a Barcelona (anys 1926 i 1931), on va treballar a l'obrador de Josep Casals. Aquest, el 1933, va signar, junt amb Ramon Arrufat, el llibre Catalunya, poble dissolat. Els dos personatges, Casals i Arrufat, eren activistes d'Estat Català, macianistes (de Francesc Macià) a prova de bomba i pertanyien a la lògia maçònica de l'Ateneu Humanitat. Anys a venir es van retrobar amb mossèn Armengou, com altres coneguts d' aquells anys barcelonins, en les activitats clandestines antifranquistes.
La sublevació feixista del general Franco (juliol de 1936) va atrapar mossèn Armengou encara seminarista a cal Rovira, de Sagàs, on feia classes d'estiu. La persecució religiosa el va obligar a passar-se a la zona nacional. Va haver d'acabar els estudis i cantar missa a Logronyo.Un cop acabada la guerra, va ser capellà de la colònia Palà de Torruella (1939), organista del Claustre de Solsona (1942), mestre de capella de Berga (1946) i organista de Berga (1954). Era un berguedà tan radical que, quan el van destinar a la ciutat de la Patum, va dir: "Ja m'han fet Papa!" . Ulisses havia tornat a Ítaca.
El 1958 va fer circular la primera versió mecanografiada de la seva obra Justificació de Catalunya, que havia anat madurant i escrivint des d'uns anys abans. De totes aquestes versions (almenys n'hi ha cinc de diferents) , s'ha editat dues vegades l'última.
En l'aspecte estrictament religiós és autor de tres obres.Són el recull d'articles ("senzills i a vegades simplistes, sempre plens de bon sentit" segons el pare Massot) aplegats a Escrits de temps incert (1965), La llibertat de consciència i encara més coses (1965) i la compilació d'escrits publicats en aquest Full Homilies de mossèn Armengou (1988).
De caire polític tenim, a més de Justificació , El silenci de Catalunya (1970) que és la resposta a uns articles del filòsof espanyol Julián Marias publicats a "El Noticiero Universal", i Nacionalisme català . Idees i pensaments de mossèn Armengou (1979), editat posteriorment dues vegades , que sempre ha circulat clandestinament. Són un recull de pensaments de caire nacionalista extrem , que no defuig temes com l'us de la violència.
També és autor de tres monografies locals : La Patum de Berga , L'escut de la ciutat de Berga i El Santuari de la Mare de Déu de Queralt. I encara hi ha la Crònica menuda de la ciutat de Berga , minuciós dietari manuscrit que repassa la vida berguedana des del 1984 al 1975. És inèdit, tret del Dietari de guerra. Va escriure a les publicacions El pan de Sant Antonio, Queralt, Full Diocesà i Full Parroquial. En el camp musical la seva producció no és molt abundant (Els goigs aquí aplegats, una cançó de tema queraltí i diverses composicions de l'època solsonina). També va escriure dues o tres poesies satíriques.