HERIBERT BARRERA I COSTA

Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - 27 d'agost de 2011) és un científic i polític barceloní, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1980 fins el 1984. És fill de Martí Barrera i Maresma, diputat al Parlament de Catalunya i Conseller de la Generalitat de Catalunya.

L'any 1934 entrà a formar part de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i del Bloc Escolar Nacionalista.

L'any següent, ingressà a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. Al partit republicà i a l'exili, emprengué la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya, esdevenint-ne el màxim dirigent a l'interior i secretari general (1976-1987). Fou president del mateix partit en el període de 1991 a 1995.

Entre els anys 1977 i 1980, va ser membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats (1977-1980). El vuit anys posteriors (1980-1988) fou diputat al Parlament de Catalunya, esdevenint-ne President a la primera de les dues legislatures(1980-1984).

Posteriorment, fou elegit parlamentari europeu (1991-1994).

L'any 2000 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.

L'any 2009 va expressar públicament el seu allunyament de les posicions de la direcció del seu partit, ERC, per mitjà d'un article publicat el 20 de maig al diari AVUI, titulat Oportunitat i viabilitat de la proposta de Joan Carretero. En aquest article, l'històric dirigent d'ERC, considerava "oportuna i viable" la proposta que l'exconseller de Governació, Joan Carretero, va formular en un article també al diari AVUI publicat el 18 d'abril de 2009 Patriotisme i dignitat, la qual va desencadenar que la direcció obrís expedient a Carretero i el suspengués de militància.

Es llicencià en ciències químiques per la Universitat de Barcelona. Durant la guerra civil, va ser soldat als fronts d'Aragó i del Segre, exiliant-se a França fins a l'any 1952. A Montpeller va obtenir les llicenciatures de matemàtiques i de física, així com la titulació d'enginyer químic. A la Sorbona (París) es doctorà en ciències físiques.

La seva activitat acadèmica prosseguí com a professor ajudant i encarregat del curs a la Facultat de Ciències de la Universitat de Montpeller; agregat de recerques del Centre National de la Recherche Scientifique de França, i becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA).

Havent tornat a Catalunya, esdevingué Catedràtic contractat de Química Inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 1970, fins al seu retir l'any 1984.

És autor de nombrosos articles científics a revistes internacionals, així com d'articles polítics a la premsa catalana i internacional.

Fou guardonat amb el premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans, pel seu treball Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular.

Ha estat president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans. Actualment n'és membre emèrit. També és membre d'institucions científiques estrangeres, com la Societé Française de Chimie i l'American Chemical Society.

La seva activitat a la societat catalana ha estat intensa, havent estat president del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, president (1989-1997) i President d'Honor de l'Ateneu Barcelonès i president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya(1997-2003). Actualment, és membre del consell consultiu d'Òmnium Cultural.